TOTHOM TE UN DARRERA

Sabies que tots som iguals i alhora, diferents? Us presento la nova adquisició que hem fet a casa, i que ja tinc ganes de portar a l’escola aquest setembre. Aquest és el segon conte d’Anna Fiske, on a través de les seves il·lustracions ens planteja el món en el que vivim. Lluny dels estereotips de gènere i de la idea de cossos normatius amb el qual la publicitat i la societat en general ens tenen acostumats. Aquest conte, trenca esquemes, és real, tangible, directe, divertit i sense embuts! Recomanable 100%!

Aquí va la sinopsi del llibre. Espero que en gaudiu!

Sabies que cada persona té el seu propi cos? Que cadascun és totalment diferent de la resta? N’hi ha de grans, de petits, de joves, de vells…I t’has fixat que cada cos té un davant i un darrere? Doncs bé, quan hagis acabat aquest llibre de la noruega Anna Fiske, no en tindràs cap mena de dubte. No només se’n parla sobre les parts del davant i del darrere d’un cos, sinó que també hi aprendràs sobre el cabell, el color de la pell, la digestió, la importància de la higiene i molt més. Tothom té un darrere és un llibre petit, però té un títol ben gros: està farcit de fets i descobriments que, mitjançant un humor sagaç i la intimitat més sensible, conviden a reflexionar sobre el cos humà, així com a prendre’n consciència.

Espero que en gaudiu!

Ah! i no us perdeu la primera publicació d’Anna Fiske, com es fa un bebè. Ja farem una entrada d’aquest conte més endavant!

La diversitat a la família humana hauria de ser causa d'amor i harmonia, com ho és a la música on diferents notes es fonen aconseguint un acord perfecte. 
- Abdul Baha - 

LA GRETA I ELS GEGANTS

La figura de Greta Thunberg ha inspirat a milions de joves arreu del món i els ha dut a ser proactius en la defensa del medi ambient. ‘La Greta i els gegants‘ (Estrella Polar), s’inspira també en la jove activista sueca, que lluita per un món millor, i que mostra el seu esforç per salvar el món.
També ens ha inspirat a nosaltres per viatjar a través de la nostra proposta DE BOSC amb els infants. La consciència ecològica i respectuosa vers als boscos i als animals és clau per a formar una societat que viu i treballa que mira el futur amb compromís per fer d’aquest lloc un món molt millor.

Les autores, Zoë Tucker i Zoe Persico, col·loquen a la Greta en un bosc molt bonic amenaçat pels gegants. Quan els gegants van arribar al bosc, van tallar arbres per fer cases. Després van tallar encara més arbres i van construir cases encara més grans. Aquestes es van convertir en pobles, i els pobles en ciutats. Sense pràcticament bosc, la Greta treballarà per defensar-lo, de la mateixa manera que ha lluitat a la vida real per cuidar del planeta.

Teniu al Drive de l’escola la guia didàctica i l’audio conte per poder compartir-ho en familia. Us recordem que aquests són recursos de suport i que mai podran substituir el moment màgic i el vincle que es construeix quan expliquem un conte als nostres fills.

Esperem que us agradi!

Editorial: Timun mas

Any edició: 2020

ISBN:978-84-08-22245-3

EL CAVALLER QUE NO VOLIA LLUITAR

EL CAVALLER QUE NO VOLIA LLUITAR

Helen Docherty, Thomas Docherty, Ed. Maeva.

Un conte de fantasia que té per protagonista un nen cavaller, en Leo, que no vol lluitar amb el drac, sinó que s’equipa amb els seus llibres preferits quan la seva família l’envia a lluitar contra el drac. És un conte que fa pensar en com resolem els conflictes de manera no violenta i que desemmascara els estereotips masculins per oferir altres referents de masculinitat més basats en el valor de la cura i el respecte.

Idees clau: violència zero, resolució de conflictes, noves masculinitats, revisió d’estereotips

PROHIBIDA L’ENTRADA ALS ELEFANTS

“Prohibida l’entrada als elefants” és un llibre senzil i emotiu, amb uns  dibuixos molt agradables, que ens parla de valors tant profunds com l’amistat, l’amor als animals, la riquesa de la diversitat, l’autoestima i l’acceptació d’un mateix. 

El llibre narra la història d’un nen que té un elefant de mascota. Ell i l’elefant són amics i fan coses l’un per l’altre.
Un dia porta l’elefant a una festa de mascotes, però a l’arribar… sorpresa! hi ha un rètol que prohibeix l’entrada als elefants. 
Els dos tornen decebuts i tristos cap a casa, però no es queden amb els braços plegats,…

Títol: Prohibida l’entrada als elefants

Autora: Lisa Mantechev

Il·lustradora: Taeeun Yoo

Publicat per: Blume, 2016

Rosa Caramel

ROSA CARAMEL

Aquest és el conte de Llegir per créixer d’aquest mes eque ens ha servit per

treballar els estereotips de gènere.

Sinopsi: En el país dels elefants hi ha un grup on les elefantes no són grises com els
seus companys sinó de color rosa, pell suau i ulls grans i brillants. Per
aconseguir aquest bon aspecte han de menjar unes flors de gust no massa bo
que es troben en un petit jardí envoltat d’una tanca. Però vet aquí que una
elefanteta no aconsegueix el preuat color rosa ni menjant les flors que cal. Això
entristeix i fa enfadar els seus pares que la renyen i li diuen que si no s’esforça
no serà prou maca i no trobarà marit. Mentrestant ella es mira els seus parents
mascles que juguen a l’herba, amb l’aigua i el fang. Un dia, decideix sortir de la
tanca i fer el mateix que ells. Les seves companyes primer s’espanten, però
acaben fent com ella. Després d’haver jugat a l’herba, d’haver tastat uns fruits
boníssims i d’haver dormit a l’ombra dels grans arbres, ni una sola elefanteta
vol tornar a la seva vida d’abans. Van perdent el color rosa, però estan la mar
de contentes.
Les altres elefantes la miraven des del seu jardí. El primer dia aterrades. El
segon dia amb desaprovació. El tercer dia perplexes. I el quart dia, mortes
d’enveja.

Podeu accedir a l’Audioconte al següent codi QR. Obtigueu la guia de lectura al drive de l’escola.

Gràcies família!

Font: Jaume Centelles

Ara em dic Joana

El Martí i el Joan, un osset de peluix, passen molta estona junts. Els agrada anar amb bicicleta, plantar verdures al jardí, menjar sandvitxos enfilats en un arbre o quedar-se a casa quan plou. Un dia, però, l’os ja no vol jugar, perquè l’amoïna una cosa important: «Dins meu, sempre he sabut que soc una osseta i no un osset. M’agradaria dir-me Joana i no Joan.» El seu amic li fa costat.
D’uns anys ençà, algunes editorials han apostat per publicar àlbums que encaren qüestions LGBTQ+. Abans del 2000, la producció de llibre infantil sobre aquesta temàtica era gairebé inexistent, tret d’alguna obra puntual: recordem Christian Bruel. A més, quan es tracta de parlar d’identitat de gènere, concretament, el nombre d’obres es redueix. De fet, el debat —social, polític— al voltant de la transsexualitat infantil és molt recent. Tenint en compte això, no és fàcil saber quin és el registre adequat per tal que, a través de la lectura, als infants els interessi el missatge de la diferència. Aquí els autors han optat per explicar-ho des de la positivitat, posant l’accent en el valor de l’amistat, a través d’un os de peluix adorable —qui no n’ha tingut un?—, la qual cosa aplana el camí per acostar-se als petits lectors. També hi ajudaran les il·lustracions marcadament infantils: endolcides, acolorides amb tons suaus, a base de composicions cuidades en què els personatges —de caps grossos i rodons— sempre protagonitzen l’escena, sovint ocupant un espai central dins de la pàgina. Les acompanya un text senzill que, juntament amb la imatge, forma una història ben travada, que no deixa caps sense lligar.
En qualsevol cas, la transició del Joan, que vol dir-se Joana, pot resultar útil com a punt de partida per reflexionar sobre la identitat de gènere, una qüestió que, a més de la complexitat que té, per a moltes persones és realment nova.

Font: clijcat / Bernat Cormand

QR Audioconte de Roger Casas

Grans amics

Hem llegit amb entusiasme aquesta història de  Grans amics que explica com en Bir i l’Eti passen els dies jugant a l’aire lliure al camp, pujant al turonet Puigdecop, cadascun amb la seva pròpia caixa de cartró. Allà dins de les caixes juguen a ser Reis del castell, soldats o astronautes a l’espai… Són tot allò que s’imaginen; per exemple, pirates que naveguen entre mars i cels borrascosos. Per aquest motiu, a en Bir li encanta la seva vida en companyia del seu gran amic.

Però un dia, la dinàmica canvia perquè arriba en Xu, un altre nen que també té una gran capsa d cartró,i en Bir comença a tenir sensacions estranyes, sentiments de rebuig, de soledat i comença a notar que el deixen de banda.

Els conflictes amb els amics de la infància és una situació per la que tots els nens passen en algun que altre moment. Aquest és un llibre meravellós per compartir amb els nens de cicle infantil. El missatge és que tenir un amic està bé però si s’amplia el cercle encara és millor i més divertit.

Grans amics és una història amb la que molts de nosaltres podem reviure situacions similars que hem viscut a l’escola. Les dinàmiques del grup classe són canviants i afecten a uns més que a d’altres. Crec que llegir aquest conte a la rotllana del matí pot anar molt bé per iniciar una conversa sobre què significa l’amistat i quins sentiments es creen.

L’àlbum és preciós i està molt ben editar per Andana que ja havia publicat els dos anteriors treballs d’aquest jove il·lustrador, en Benji Davis (recordeu La balena i L’illa de l’avi), ara il·lustrant un text de la Linda Sarah.

Un cop explicat el conte a l’aula, ha estat un bon moment per iniciar-nos al joc amb la proposta d’arquitectures de joc, on la caixa ha estat el fil conductor per deixar volar la imaginació.

L’ànec pagès

Un llibre de contingut social construint amb tendresa i humor.

Estimades famílies, aquest és el conte amb el que hem dedicat les darreres sessions de Joc teatral. Si voleu la guia didàctica cal que accediu al Drive de l’escola. Aquí us en deixo un petit resum.

---

L’ànec pagès és un conte sobre la injustícia. Inspirant-se en La revolta dels animals, de George Orwell, l’escriptor irlandès Martin Waddell i la dibuixant anglesa Helen Oxenbury van compondre aquesta peça, en què destaca el treball impecable d’il·lustració, tant pel que fa a l’expressivitat dels personatges com a la representació del moviment i de les ambientacions d’interiors i exteriors.

Un ànec treballa de sol a sol, esclavitzat per un pagès que s’està tot el dia al llit. El diàleg es repeteix mentre l’ànec es fa càrrec dels camps, les gallines, la vaca i les ovelles:

«–Com va la feina?

–Qüec!»about:blank

Però l’ànec no serà l’únic animal a parlar, perquè les gallines, la vaca i les ovelles s’estimen l’ànec que en té cura i prenen partit.

Aquesta obra va guanyar el Nestlé Smarties Book Prize 1991, en la categoria de 0 a 5 anys, i el British Books Awards com a llibre de l’any 1992. Des de llavors, ha estat editada en moltes llengües, i enguany Joventut ens l’apropa en català en una edició sòbria i respectuosa amb l’original, fins i tot en la tipografia del text de l’interior del conte. Pel que fa al tractament del color, les imatges guanyen una mica de lluminositat i de blaus i perden una mica d’intensitat en negres i grocs respecte d’altres edicions. La traducció de la figuerenca Susana Tornero, que també és narradora oral, fa un xic més amable la nuesa del text de Martin Waddell, premi Andersen 2004.

L’ànec pagès és una demostració de com es pot fer un llibre de contingut social construint amb tendresa i humor un codi a l’abast dels més petits. Desitjo que en gaudiu.

«L’ànec pagès». D’interès general. Escriptor/a: WADDELL, Chris. Il·lustrador/a: Helen Oxenbury. Traducció: Susana Tornero Brugués. Editorial: Joventut.

Font: Regió7.cat

UNA ALTRA COSA

Aquesta història ens presenta a un inusual protagonista anomenat Una altra cosa. L’han batejat així els altres personatges del conte, ja que el veuen diferent i per aquesta raó ell se sent trist i rebutjat. Viu sol en una muntanya molt alta fins que apareix una altra criatura que també es reconeix diferent com ell. A partir d’aquí sorgeix l’entesa i l’amistat.Aquest llibre advoca per l’acceptació de les diferències entre els éssers humans i utilitza el recurs d’humanitzar els animals d’aquesta història per poder mostrar sentiments i actituds humanes, com la falta de tolerància davant la diferència. El protagonista intenta integrar-se fent les mateixes coses que fan els altres, minimitzant la diferència, però no ho aconsegueix. El nou personatge que entra al llibre és anomenat Alguna cosa perquè també és diferent. En principi el protagonista el rebutja, però quan el fa fora de casa seva experimenta una sensació d’incomoditat que li resulta coneguda: llavors fa acte de presència la tolerància. L’il·lustrador ens mostra la intolerància del protagonista amb il·lustracions ombrejades i sempre de nit, però quan sorgeix la interiorització de la diferència apareix la claror i amb ella l’amistat.Aquest llibre ha estat guardonat amb el premi Unesco i serveix als pares i educadors per fomentar entre els infants el respecte i l’acceptació dels altres.

CAVE, Kathryn. Una altra cosa. Il·lustr. Chris Riddell. Edicions Elfos, 2003.ISBN: 84-8423-153-4

AMB EN TANGO SOM TRES

Aquest és el conte d’aquest més del projecte, llegir per créixer. També trobareu l’audioconte al Podcat d’aquest mes. Esperem que en gaudiu.

Sinopsi: Aquesta és la història vertadera de Roy i Silo, pingüins de cara blanca, que tenen una delicada línia de plomes negres per sota del bec, com portessin un collaret. Després d’algun temps, el 1998, Rob Gramzay, el guarda del zoo del Central Park, va descobrir que aquests dos pingüins mascles que estaven junts sempre eren parella.

L’any 2000, Rob Gramzay sempre observava el comportament tendre de Roy i Silo, i va decidir donar-los l’oportunitat de crear una família. Tango, la seva criatura, va néixer d’un ou d’una altra parella de pingüins, anomenats Betty i Porkey. Aquesta parella acostuma a incubar els seus propis ous, però mai han estat capaços d’ocupar-se de més d’un al mateix temps. Quan Betty va posar dos ous fèrtils, Gramzay va col”locar l’ou sobrant al niu buit que havia construït la parella. I el nom triat per al nadó pingüí significa es necessiten dos per a ballar un Tango.

Si aneu al zoo de Central Park, podreu veure el Tango i els seus pares jugant a la casa dels pingüins, amb els seus amics, Nipper, Squawk, Charlie, Wasabi i Piwi. Hi ha quaranta-dos pingüins de cara blanca al zoo de Central Park, i més de deu milions al món. Però de Tango, només n’hi ha un.

Famílies, al Drive de l’escola teniu a la vostra disposició la Guia didàctica on trobareu idees i pensaments per compartir amb els vostres infants.

Esperem que en en gaudiu!

RICHARDSON, JUSTIN / PARNELL, PETER

Editorial: RBA LIBROS SA

Any edició: 2006

ISBN:978-84-7871-581-7

Páginas: 32

Encuadernació: Cartoné

Col·lecció MIRA Y APRÈN